En PERE no ha conegut mai la por fins que rep una carta del seu avi, ja mort, convidant-lo a visitar-lo sota les lloses del cementiri. Allí els Calaveres conviuen en un món de catacumbes i soterranis on els humans són prohibits. Però la vella Taràndula, una endevinaire de males puces i mals ossos descobrirà l’engany i l’avi Calavera i els seus amics hauran d’ajudar el noi a tornar el món dels vius.

Si hi ha un univers literari pròxim a Tim Burton és el de Jordi Folck. L’autor de 666 calaixos , El Manuscrit de les Besties (Premi Barcanova 2004) Llibre de l’Apocalipsi o Ningú és un zombi ret un homenatge al cineasta recuperant els personatges del llibre d’Encanteris de la Vella Taràndula (Premi Folch i Torres 2011) en una saga d’aventures fantàstiques recomanades per a gaudir en família que engrescarà a petits i a grans pels seus múltiples nivells de lectura.  Per molts anys, Avi Calavera, en vida i en mort!

Els Calaveres, aquells que habiten a les ciutats subterrànies perquè ja han passat a millor vida, s’ensopeixen d’allò més, d’aquí que, arribat el Nadal, decideixin organitzar una representació teatral dels pastorets. L’Avi Calavera i els seus amics l’hauran d’escriure, cercar els actors i arribar, amb sort, a la representació. Però no tothom hi està d’acord així que la catàstrofe no trigarà gaire a ser un personatge més del drama. Potser, amb sort, encara pugui acabar bé

Què passaria si l’univers Fantàstic de Tum Burton que dona origen a la saga  passés pel túrmix amb les històries exemplars del Josep Maria Folch i Torres? I si hi afegíssim el gust per la tradició dels pastorets i un homenatge al teatre i a les companyies d’afeccionats que corren pel nostre país? Doncs aquí en teniu el resultat: una comèdia clàssica i moderna entre el regust de l’antic “teiatru”  i l’humor absurd de les telecomèdies amb rialles i llàgrimes ben embolicades i un tribut a dos grans creadors. Un gran menú literari per a tota la família.

Segur que ja coneixes el Nic, el Jordi i el Baf de les seves primeres aventures, que van transcórrer entre el Baix Camp i la Ribera d’Ebre. Fer la volta a Catalunya no es fa en quatre dies, i el Jordi, quan va decidir fer-la acompanyat, tampoc sabia que resultaria molt més entretingut del que havia pensat en un primer moment. Compartir totes les hores del dia amb algú és complicat, i si aquest algú té quatre potes en comptes de dues, i una personalitat tan forta com la del Nic, el viatge ha de ser interessant per força.

El seu pas pels pobles del Priorat deixarà petjada en tots aquells que es creuen en el seu camí. Coneixeràs les seves aventures, però també aprendràs moltes coses dels pobles i de la comarca, i és que el Nic ha decidit fer la seva pròpia Viquipèdia: la Niquipèdia.

Un dia fred de febrer del 2018 en trobava a una terrassa de Gràcia amb una copa a la mà quan es va obrir el cel i van aparèixer el Joan Capri, el Rubianes i el José Luis Cuerda. Aquest últim no sé el perquè va parlar des del Cel, tenint en compte que encara era viu i em podia haver trucat al mòbil…

Recull de contraportades publicades al Diari Més Tarragona per un dels periodistes i criminalistes més incisius del nostre país. Així, a cop de gag, broma o acudit repassa l’actualitat històrica i no deixa cap titella sense cap. Humor a mans plenes!

Primer cielo, último infierno es una crónica hospitalaria basada en hechos reales como fondo de una crisis humanitaria infausta. Un pulso amor-muerte que lleva a un muchacho de dieciocho años a buscar la salvación para su madre enferma, en la noche más larga de sus vidas.

Pero en el horror y la podredumbre cabe aún un mensaje de esperanza: que los venezolanos se levanten contra sus opresores y que la comunidad internacional vuelque las cuencas vacías de sus ojos hacia un país que fue el orgullo de América Latina, hoy solo una pálida sombra de sus esplendores saqueados.

En la frenética ciudad de Nápoles donde la vida pende de un hilo de cuyos extremos tiran ángeles y diablos, Giambattista Della Chiesa pide, como última voluntad, ser enterrado con su fiel telefonino después de toda una vida como operario de la Telecom. Cuando, llegado el tercer día, suena el viejo teléfono de la familia para anunciar que se halla en el paraíso con una salud óptima y gozando de la compañía de los “grandes” de la historia del hombre (artistas, escritores, actrices) la noticia correrá como la pólvora hasta que un alud de gente sepulte la ciudad como una nueva erupción del Vesubio: gente de todas condiciones y edades llenarán las calles adyacentes al domicilio de los Chiesa para comunicarse con sus difuntos llevados por razones, eminentemente, materiales. Para el Vaticano, ese instrumento que transmite la voz de Dios se convierte en objeto de deseo inmediato y su posesión un asunto espiritual de la máxima urgencia, aunque para obtenerla deban entrar en juego con la terrible Camorra napolitana.

Mientras en la tierra se desata el infierno, en el paraíso Giambattista della Chiesa, descubre un nuevo mundo donde ahora músicos, escritores, pintores, escultores … continúan haciendo aquello que tanto les complacía: crear. Mientras la prensa convierte la noticia en un fenómeno de masas, Della Chiesa conoce a Miquelangelo Buonarroti, Anna Magnani, Roald Dahl, Gianni Rodari, Carlo Collodi entre otros muchos mientras descubre los secretos del paraíso. A través de doce llamadas telefónicas realizadas entre Giambattista y su viuda, el lector asiste a la expresión más pura de los sentimientos por también al despertar de la parte más oscura del hombre: sus miedos, sus tinieblas.

Si los humanos recibiéramos el don de hablar con nuestros difuntos, habitantes afortunados del paraíso, ¿entenderíamos su mensaje? ¿o bien, eternos, infelices, verteríamos nuestro infierno?

Con la mirada y espíritu de un niño, con la imaginación desbordante que caracteriza su obra, el autor construye una parábola agridulce sobre el último sentido de la existencia, una tragicomedia de sentimientos exultantes y vibrantes que, como en las viejas películas del neorrealismo italiano, provoca a la vez las risas y las lágrimas del lector.

A la crítica de una sociedad narcisista y precipitada, en el declive de una civilización deshumanizada, Folck contrapone un paraiso de ciudades nunca descritas donde los grandes creadores continúan ejerciendo sus magisterios y donde todo el mundo busca la felicidad de los otros.

LLAMADAS DESDE EL CIELO es una novela inclasificable, insólita, que se convierte en una llamada urgente a la paz, a la tolerancia, a al entendimiento entre pueblos, a un vivir espiritual donde “ser” prevalezca sobre el “Tener”, un canto de esperanza para que los idílicos jardines del paraíso renazcan en nuestro viejo y dolido mundo.

Al sonar les batallades de les dotze de la nit una remor de veus desperta el dramaturg. De camí
a ciutat, Don Àngel Guimerà topa amb una companyia d’aficionats que representen la seva
vida. Enfilat a l’escenari fa un repàs als seus inicis, a la poesia, a les obres teatrals, però també
a la seva vessant d’orador, de polític, de pensador lliure, i de catalanista convençut. Els
personatges s’escapen, com ell, de les pàgines de la literatura i xiuxiuegen els versos de «Mar i
Cel» (1881), «Maria Rosa» (1894) , o «Terra baixa» (1897): veus del passat de joves actors que
celebren el millor dramaturg català de la història.
Vist el que ha vist, una llengua en retrocés i una manca de consciència i pertinença al país
–«som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol»– el dramaturg desitja «la sepultura
altra volta, la soletat i l’oblit..»
Revivim Guimerà. Catalunya més que mai necessita en Guimerà.
Biografia ficcionalitzada

A una casa de nines somiada on viu el jove poeta coneixerem els personatges del veïnat.
Entre els contes del Joan Salvat-Papasseit i les postals que ell envia des d’un sanatori
els anys 1921-24 coneixerem la seva vida, la seva mort, els contes i els versos escrits per
a la mainada, però adreçats a tota la família i que conta i canta la portera de l’edifici, que
ho veu tot i que ho sap tot.
Inclou les partitures de Teresa Rebull, Emili Vera i les composicions musicals de Håvard
Enstad
Biografia ficcionalitzada